A Lo Tall, la tardor ens porta ganes de fogons i de producte de temporada: carxofes, bolets i, sobretot, carabassa. Per al sopar de socis de novembre vam decidir fer un menú humil però intens, molt lligat a aquest moment de l'any.

L'entrada del sopar és una crema de carabassa preparada pels amics Quim i Josep Ramon amb carabasses de l'hort d'Ager, l'hort Bio, i amb els amanyos tan característics del Quim: olives negres, pernil i algun toc secret de la casa.

A partir d'aquí, el menú continua i el segon plat i les postres tanquen un sopar pensat per fer-vos gaudir de la tardor a taula.

El menú​

• Crema de carabassa de tardor amb tocs especials del Quim
• Garrinet al forn amb la seva pelleta cruixent
• Caneló de tiramisú deconstruit com a postre final

Galeria d'imatges​

Preparant el sopar

La crema de carabassa

Servint el segon plat

Garrinet al forn

Detall de la poteta

Tiramisú deconstruït

A la Partida de les Torres de Sanui vam tornar a fer festa gran: unes 600 persones, malgrat l’alerta groga per pluges intenses. El temps ens va respectar el dinar i l'aiguat va caure havent dinat tot-hom, i despres de repartir els premis. Lo Tall estava representat a quatre colles: los desmanegats, los javalis, los republicants i la colla gran de les Torres de Sanui. No vam guanyar la competició, som més de participar i ser discrets. La cita va quedar de categoria.

Paella valenciana mixta, amb les galeres ben ordenades, sense ceba i amb garrafó

El menú​

• Paelles de tota mena, mixtes, de carn, de marisc, d'ànec, amb ceba i sense ceba
• Vermut de Rovira, cerveses, i embotiits de cal carner.
• Postres casolans i cafè per rematar la festa.

Galeria de fotos​

El cuiner dels desmanegats, en Jordi Bureu, dibuixa la creu d'arròs perfecta

Gaya, Ribalta, Sanfeliu, Murgó amb els Desmanegats

El Ribé, amb els Republicans, començant el seu arròs d'ànec

Jodi Salut amb els seus javalís

El Joan Queralt remenant amb devoció

Ara toca fer les verduretes als desmanegats

Lo Tall ben representat

Lo Jurat, en Jonhatan, lo Benito i el Gregori

A menjar

Un brindis, l'any que ve més!

Sopar de setembre ben rodó a Lo Tall: bon ambient, conversa alegre i fogons en plena forma. Los cuiners Joan Ribalta, Ignasi Arqué, Lluís Muñoz i Marco Yagüe van firmar un menú saborós i polit. Lo president Jordi Sanfeliu va lliurar lo devantal de soci al nou company, lo Pedro.

L'equip de cuina orgullós

El menú​

• Caragols a la salsa Café Paris (interpretació Ribalta)
• Fish and chips (bacallà i salmó) amb curry suau de coco i salsa tàrtara
• Mel i mató

Galeria de fotos​

Preparant los caragols a la cuina de Lo Tall

Taula parada, cava obert i tertúlia de retrobada

Safata de caragols amb salsa café Paris

Peix arrebossat amb curry suau de coco

Mel i mató amb festucs, punt dolç final

La colla pren seient i engega lo sopar

Entrega del devantal al Pedro, nou soci de Lo Tall

Sopar de socis de l'Agost​

Divendres vam fer cap a Cal Visa carregats de ganes, repelent i una peça d’abric per la fresca. En una terrassa domèstica, vam encendre la brasa i la taula es va omplir de plats senzills i fet a casa: carn marcada al punt, patata rostida, carbassó amb les ratlles de la graella, amanida fresca i alguna safata d’albergínia. Tot ben regat amb vi, cervesa i alguna ampolla de cava. Entre rialles i complicitat, hi va haver moment d’entrega d’una placa “TORRE LLUÍS” i, de postres, un pastís de xocolata amb un 55 ben lluït per coronar la vetllada, amb una placa "No Queso". Per molts anys Ignasi Peralta. Les plaques son obres artesanals del nostre gran esculptor Ignasi Arqué.

Plat casolà: carn, patata rostida, carbassó i amanida.

El menú​

• Carn a la brasa — talls ben marcats i sucosos
• Carbassó a la graella — rodanxes amb bona marca
• Patates rostides — amb herbetes
• Amanida verda amb tomàquet
• Albergínia amb capa cremosa
• Pa torrat
• Pastís de xocolata per celebrar els “55” de l'Ignasi

Galeria de fotos​

Senzillesa a taula: tall, tomàquet i amanida amb patates.

La safata de carn a punt de tocar la brasa.

Brases al punt i talls marcats amb sal gruixuda.

Taula plena i somriures a la fresca.

Cervesa a la mà i conversa de terrassa.

Entrega de la placa “TORRE LLUÍS”.

Pastís de xocolata amb el 55: Per molts anys.

Sopar de Socis del Juliol​

18 de juliol, vespre d’estiu i taula llarga a punt. Vam arrencar amb mossets frescos i mediterranis —tomàquet, burrata amb pesto, esqueixada de bacallà, vam seguir amb croquetes ben daurades i vam rematar amb una cassoleta de calamars farcits a la tinta amb pebrots del Padrón i pastanagues. Entre preparatius, rialles i bona companyonia, el sopar va fluir amb aquell ritme que tant ens agrada a Lo Tall.

Taula parada amb tapes i torradetes a punt.

El menú​

• Tomàquet amb burrata i pesto
• Esqueixada de bacallà amb tomàquet i oliva negra
• Croquetes cruixents, de bacallà i de pernil
• Calamars farcits a la tinta amb pebrots del Padrón i pastanagues

Galeria de fotos​

Esqueixada de bacallà amb tomàquet i olives negres i oli verge extra del Cogul.

Tomàquet madur amb burrata i pesto d'alfàbrega

Croquetes daurades; les de pernil venen marcades.

Cassola de Calamars farcits a la tinta amb pebrots del Padrón i pastanagues.

Preparatius: davantal a punt pel Juame.

Jaume, Benvingut a Lo Tall.

Quan en Quim va dir “aquest any repetim flamenc”, el grup va començar a girar a ritme de compàs. La llista es va obrir el dia 9, amb artistes confirmats i menús pensats amb calma: crema de moixardons de Laspaúls, gazpatxo “aflamencao”, carn mechá i pescaíto frito comprat fresc pel Rubén. Dimarts tancàvem assistències i dimecres a primera hora encara hi havia voluntaris preguntant com podien ajudar.

El 16 de juliol, la vetllada va arrencar al Local Social de Pardinyes, on La Corrala —amb la Carmen García Seuma (cantaora i filla del Quim), la Mónica (bailaora) i l’Eloy (guitarra)— va fer vibrar el públic amb compàs i duende. En acabar, tots plegats vam baixar al local de Lo Tall per compartir el sopar: taula llarga, tovalló blanc i l’olor de fregit que sortia de la cuina mentre els vins ajudaven a agafar el punt just.

Sopar compartit a Lo Tall: crema de moixardons, gazpatxo, carne mechá i pescaíto frito.

L’endemà al matí encara comentàvem el quadre: la bailaora amb braços al cel, el compàs impecable d'Eloy i la veu que omplia tot el tocador. El retall de premsa amb l’escenari petit ens fa de recordatori que la música també cuina records.

El trio protagonista del vespre: bailaora, guitarra i palmes en un escenari recollit i ple de duende.

Un altre retall de premsa, tot un èxit.

Divendres vam arrencar amb ritme de cuina: muntatge en cadena d’un Bloody Mary coronat amb una tija d’api que obria la gana i feia de benvinguda fresca. Tot seguit, la sala es va omplir de bols blancs amb una vichyssoise suau, acabada amb un raig d’oli i una anxova al centre. Entre focs i cassoles, la coreografia a la cuina anava fina, i a taula regnava la tertúlia. El plat de cullera de la nit, un estofat de carn amb patata en salsa espessa, va arribar melós i reconfortant. Per tancar, un clàssic de la temporada: coca de Sant Joan acompanyada amb una bola de gelat, dolçor festiva per acabar la vetllada.

Muntatge en cadena del Bloody Mary amb api.

El menú​

• Bloody Mary amb api — entrada fresca en got curt
• Vichyssoise amb anxova — crema freda i sedosa
• Estofat de carn amb patates — salsa espessa i melosa
• Coca de Sant Joan amb gelat — final dolç i festiu

Galeria de fotos​

El Bloody Mary acabat, amb tija d’api.

Bols de vichyssoise amb anxova al centre.

Estofat de carn amb patates, salsa espessa.

Coca de Sant Joan amb bola de gelat.

La taula en marxa amb els bols de crema.

Servei de la vichyssoise a la cuina.

Remenant la paella: foc viu i paciència.

Crònica del sopar​

Vespre de divendres 16 de maig a l’Associació Gastronòmica Lo Tall: arribada pausada, sala acollidora i un menú que va fluir amb naturalitat. Obrírem amb una crema d’ortiga fina i verda, com una declaració de primavera. A continuació, una amanida completa que combinava canonges, tomata, formatge feta, espàrrecs bladers, remolatxa i rodanxes de tomàquet, coronada amb un toc de salsa taronja.

El cabrit rostit (el nostre “cabronet” simpàtic) va ser el plat fort, servit desfet amb patata i jus melós. I per rematar, una mousse de xocolata amb un gir agosarat d’oliva, anxoves, panís i menta: combinació sorprenent que va dividir opinions i va tancar el sopar amb conversa animada.

Crema d’ortiga fina i verda, servida neta en bol de vidre.

El menú​

• Crema d’ortiga — textura sedosa i perfil vegetal
• Amanida de temporada — canonges, tomata, formatge feta, espàrrecs, remolatxa i salsa de romesco
• Cabrit al forn (“cabronet”) - melós, amb herbetes, espectacular ...
• Mousse de xocolata — amb oliva, anxoves, panís i menta

Galeria de fotos​

Amanida de temporada amb canonges, feta, espàrrecs, remolatxa i tomàquet.

Cabrit rostit desfilagarsat amb patata, ceva, suquet i herbes.

Mousse de xocolata espessa amb crema verdosa al centre.

Benvinguts a Lo Tall, Lluís i Ramón.

La setmana de la festa rumbera va començar amb llistes que no paraven de créixer: el Santfeliu marcant el ritme des del dia 1, en Loscos i el Serrano repartint places, el Masip i el Murgó prometent-se a la barra i el Ribalta controlant-ho tot des del costat. Dimecres 7 vam fer colla al local per repartir feines, i ja dijous els musclos reposaven a la nevera amb draps humits mentre preparàvem graelles, cassoles i cançons.

Dissabte a la tarda el local es va omplir ben aviat. A la cuina hi havia nervis bons, olor de sofregit i la barra plena de voluntaris tastant “per control de qualitat”. Diumenge al matí vam repetir trobada per acabar de muntar el dinar i tenir-ho tot llest abans que arribessin artistes i convidats.

Llegenda: Barra improvisada amb el pica-pica i les ampolles a punt mentre els primers voluntaris fan de tastadors oficials.

Un cop va sonar la primera rumba, els talons van començar a picar el parquet. La sala engalanada amb cintes vermelles i guitarres de cartró feia goig. Les coreografies improvisades, les palmes i els crits de “olé” van anar acompanyats de gots que anaven i venien i d’una alegria d’aquelles que costa d’oblidar.

El local convertit en pista de ball, amb vestits negres i vermells i palmes marcant el compàs.

Entre peces i brindis, la barra va servir safates de “pica-pica” i truites, mentre a darrere algú sempre tenia a punt un platet més. El millor resum? Amics, música en directe, olor d’herbes i fregit i aquella sensació que a Lo Tall hi tornem a cabre tots.

Vermuts, patates i birres, amb la barra convertida en quarter general de la festa.

Crònica del sopar​

Divendres Sant, a les vuit en punt com a bons europeus, vam asseure’ns a taula entre bromes de convocatòria dita en vers, un brindis enviat des de Vinaròs i el soroll de partits de fons. El menú va fluir amb coherència i calma: la Dualitat Marina obria el ball amb el contrast entre les perles de salmó sobre crema suau i la contundència elegant de l’anxova; el potatge Records de Quaresma ens tornava a casa amb cigrons melosos, espinacs i un toc marí coronat per l’ou; i el final, un lluç tendre en suquet amb pèsols, carxofa i all laminat, d’aquells que demanen pa per suc. Encara hi va haver temps per un mos de fullat melós, i per preguntar-nos —amb complicitat— qui era el poeta de la nit.

Dualitat Marina: torradetes amb crema i perles de salmó, amb l’anxova al centre.

El menú​

• Dualitat Marina — torradetes amb crema suau i perles de salmó; llenca d’anxova al pa fi
• Records de Quaresma — cigrons melosos amb espinacs, toc marí i ou
• Lluç amb pèsols, carxofes i ou dur — suquet lleuger amb all laminat fregit

Galeria de fotos​

Records de Quaresma: cigrons, espinacs i ou en brou lleuger.

La cassola a punt

El Robén vigilant el lluç.

Lluç amb pèsols, carxofa i ou dur en suquet casolà.

Un mos de fullat amb farcit melós per cloure amb calidesa.