Festa rumbera al local
La setmana de la festa rumbera va començar amb llistes que no paraven de créixer: el Santfeliu marcant el ritme des del dia 1, en Loscos i el Serrano repartint places, el Masip i el Murgó prometent-se a la barra i el Ribalta controlant-ho tot des del costat. Dimecres 7 vam fer colla al local per repartir feines, i ja dijous els musclos reposaven a la nevera amb draps humits mentre preparàvem graelles, cassoles i cançons.
Dissabte a la tarda el local es va omplir ben aviat. A la cuina hi havia nervis bons, olor de sofregit i la barra plena de voluntaris tastant “per control de qualitat”. Diumenge al matí vam repetir trobada per acabar de muntar el dinar i tenir-ho tot llest abans que arribessin artistes i convidats.
Llegenda: Barra improvisada amb el pica-pica i les ampolles a punt mentre els primers voluntaris fan de tastadors oficials.
Un cop va sonar la primera rumba, els talons van començar a picar el parquet. La sala engalanada amb cintes vermelles i guitarres de cartró feia goig. Les coreografies improvisades, les palmes i els crits de “olé” van anar acompanyats de gots que anaven i venien i d’una alegria d’aquelles que costa d’oblidar.
El local convertit en pista de ball, amb vestits negres i vermells i palmes marcant el compàs.
Entre peces i brindis, la barra va servir safates de “pica-pica” i truites, mentre a darrere algú sempre tenia a punt un platet més. El millor resum? Amics, música en directe, olor d’herbes i fregit i aquella sensació que a Lo Tall hi tornem a cabre tots.
Vermuts, patates i birres, amb la barra convertida en quarter general de la festa.