Si vols donar perdius en olla amb sopes o amb porriol, ages les perdius bé netes, e vagen en la olla. E com seran cuytes, ages fetes sopes escaldades amb del brou, e gita desobre les sopes formatge rellat, e puys mantengua fusa.

E pots-las donar enlardades amb carnsalada. Hom pot enlardar tota volateira en dues maneras; la primera, ha hom llaunes de carnsalada longues e estretes, e puys amb un bastó fer lo cap, e altra agut posa’l hom entre carn e cuyr, en guisa que prengua de tota la part bons dos dits. Emperò las perdius o altra volateria deu ésser enregada al foch un poch.

Per fer mersepà, tu pendràs les ametles a escaldar-les-as; he, perrades, rentar-les-as. E, con sien rentades, estendràs-les amb un drap sobre un guarbell e possar-les-as a l’ayre ben tres o quatre jorns, fins que sien ben axutes. E aprés pendràs-les de poc en poch amb un morter e picar-les-as, he muleràs o box amb un poc d’aygua-ro sper tant que no fassa oli; e, com serà ben picat tot, en una lliura de metles metràs una lliura de sucre he matreu de aquella pasta desobre les dites neules en grux de mig dit, en forma que les dites neules sien cubertes. E aprés aureu sucre de ben mòlt he salguar-les-n’ets (empolvorar-les) damunt; e aprés aureu unes leres o grexoneres (motlle) ben netes he fregades, he metreu-les dedins; e portar-les-heu al forn he coguen xich.

Si vols coura carn amb arròs, la carn sia bé levada, e vaya en la olla. E quant la carn serà cuyta, trau-le’n. E ages l’aròs bé levat amb aygua calenta, e bé axut al sol ho al foc. E con lo deuràs coura e metre en la olla, guarda’t que no y aya molt brou. E no’l te qual menar. E agfes foc clar, menys de fum, so és, de brases vives ho de carbó. E quant serà cuyt, vay per escudelles, e met-i sucre o mell, que millor ne serà.

Si vols fer pastenaguat, ages pastanagues blanques e mit-les a coure. E com seran cuytes, trau-les-ne e mit-les en aygua freda e pera-les. E, com sían perades, prim-les entre dos talladors, quaix qui fa formatge. E, si hi trobes cor, trau-lo’n. Puys, ellas permudes, ages un bell morter e pica-les bé; e mit-las a coura en brou de moltó e de carnsalada o de què’t vulles, e cou-les en manera de carabaças. E com deuran ésser cuytas, ages let d’ametlles, e que sia feta amb el millor brou que ages, mit-la dins. E mit-hi formatge entregue e tallat o rallat. Si’t vols, pots-hi metre let de cabres.

Aquí estem un altre any, a les bodes de Ramon Berenguer i Peronella, amb 17 plats historics, els garrins, conills i pollastres rostits a la brasa i el tastet de cigrons amb llet d’ametlles. Penjarem les receptes.

Memorable sopar al local del Sogall, gracies Joan, mentres finalitzem les obres. El Quim ha fet una lassanya artesanal, que era en dos paraules: im-prezionante. L’Albert i el Joan Gaya ens van fer unes mandonguilles amb sepia del mateix nivell. També va ser el primer sopar del Chema, nou soci. Per finalitzar gintonic, guitarra i garrotin …

El mestre d’obres m’ha enviat aquest esquema de la cuina que està preparant. Gracies Toni.

Farts com lladres, axí ens hem fotut. Hem fet 20 peces de 400g a partir entre 13 carrinclons. Patates, cebes, pebrots verds, carabassons i xampinyons al caliu. Vi del somontano. Després cava i gintonics per tothom. Moltes gracies Canyadell, per cedir aquest magnific espai a l’aire lliure.

A la espera de las fotografías que corroboren estas palabras, espectacular sin paliativos la cena que este viernes nos preparó el grupo comandado por Joan Gaya. Esos espárragos trigueros salteados con su justa sal Maldon, ese revuelto poco cuajado de gírgolas con foie gras, esos champiñones rellenos de queso azul y ese exquisito bacalao en salsa de tomate… Para chuparse los dedos y lo innombrable. Fue tal el éxito que, a las 00.15 de la noche, una pareja de la Guardia Urbana vino a felicitar expresamente a los cocineros.

Aquest divendres 25 d’abril vam fer a Lo Tall un taller de carnisseria, impartit pel Josep Maria Piñol. De manera molt entretinguda, aquest monstre de les viandes ens va desvetllar els secrets de com es fan els foies, les sobrassadas… Al final, la lifara de rigor amb els productes que el susdit havia portat. A destacar la llonganissa “argentina”, feta -carn de porc apart- tan sols amb especias i vi. Pa haberse hecho daño.