Si vols fer menjar blanc, prin gualines e cou-les, e puys, can les auràs ben cuytes, prin del blanch del pit de les ales, so és lo blanch, e talleu-lo ben manut, e puys pica-ho com mills pusques. E puys prin aròs e mol-lo així con a farina. E ages let d’amelles destrempades amb lo brou de les galines, e quant sia cuyt. E vol-se coura a bresquet (espècie de braser), de brases per paor de fum (l’arròs absorveix fàcilment el sabor de fum). E non deu hom pertir la mà (la mà no ha de parar de remenar), per rahó con tem molt. Puys prin hom del sucre blanc, e mescla-u hom mentre que cou. E quant és espès a fur de morteroll, leve-u hom del foc. E va cempre en escudelles. En prin hom del sucre, e met-ne hom per escudelles així con a pólvora. E així’l menges.

Pendreu les pomes e perrar-les-heu ab un guavinet. E, com sien perrades, matreu-les en un pot o holla de terra. E aureu perellat vostron axerop demunt dit e lensar-lo-li-ets desús tèbeu, car lse pomes no fan a bolir. E a cap de vuit jorns couràs-ho tot ensemps fins que lo axerob fassa fills, axí com dit és. E à mester en una lliure de pomes una lliura de mel.

Pendreu les perres e perrar-les-heu ; e, com sien perrades, fan a bolir amb lo axerop detràs dit dos o tres buylls. E aprés, de vuit en vuit jorns, regonexerets-les e traure-ne lo axerop e donar-li-eu un perrells de buylls; e, com serà tèbeu, tornar-li-eu en lensar desús. E aprés coureu-ho tot ensemps fins que veyau que lo axerop vuylla fer fills. E à mester en una lliura de peres una lliura de mel.

Per confegir présechs, fer-ho-as axí com ja detràs t’é dit en lo confegir de l’axerop de mell dels dits présechs, en la forma he manera que s’an a fer he bolir, he estessos en una taula dos o tres hores. Aprés metreu-los en un pot e fer-li-ets lo dit axerop detràs dit del ponsemat de sucre; e, com sia fet, lensar-lo-li-as desobre los dits présecs tèbeu. E con conexerets que sien confits, pendreu-ho tot, so és, lo axerop he los présechs, e fer-ho-heu bolir tant fins que fassen fills.

Si vols donar perdius en olla amb sopes o amb porriol, ages les perdius bé netes, e vagen en la olla. E com seran cuytes, ages fetes sopes escaldades amb del brou, e gita desobre les sopes formatge rellat, e puys mantengua fusa.

E pots-las donar enlardades amb carnsalada. Hom pot enlardar tota volateira en dues maneras; la primera, ha hom llaunes de carnsalada longues e estretes, e puys amb un bastó fer lo cap, e altra agut posa’l hom entre carn e cuyr, en guisa que prengua de tota la part bons dos dits. Emperò las perdius o altra volateria deu ésser enregada al foch un poch.

Per fer mersepà, tu pendràs les ametles a escaldar-les-as; he, perrades, rentar-les-as. E, con sien rentades, estendràs-les amb un drap sobre un guarbell e possar-les-as a l’ayre ben tres o quatre jorns, fins que sien ben axutes. E aprés pendràs-les de poc en poch amb un morter e picar-les-as, he muleràs o box amb un poc d’aygua-ro sper tant que no fassa oli; e, com serà ben picat tot, en una lliura de metles metràs una lliura de sucre he matreu de aquella pasta desobre les dites neules en grux de mig dit, en forma que les dites neules sien cubertes. E aprés aureu sucre de ben mòlt he salguar-les-n’ets (empolvorar-les) damunt; e aprés aureu unes leres o grexoneres (motlle) ben netes he fregades, he metreu-les dedins; e portar-les-heu al forn he coguen xich.

Si vols coura carn amb arròs, la carn sia bé levada, e vaya en la olla. E quant la carn serà cuyta, trau-le’n. E ages l’aròs bé levat amb aygua calenta, e bé axut al sol ho al foc. E con lo deuràs coura e metre en la olla, guarda’t que no y aya molt brou. E no’l te qual menar. E agfes foc clar, menys de fum, so és, de brases vives ho de carbó. E quant serà cuyt, vay per escudelles, e met-i sucre o mell, que millor ne serà.

Si vols fer pastenaguat, ages pastanagues blanques e mit-les a coure. E com seran cuytes, trau-les-ne e mit-les en aygua freda e pera-les. E, com sían perades, prim-les entre dos talladors, quaix qui fa formatge. E, si hi trobes cor, trau-lo’n. Puys, ellas permudes, ages un bell morter e pica-les bé; e mit-las a coura en brou de moltó e de carnsalada o de què’t vulles, e cou-les en manera de carabaças. E com deuran ésser cuytas, ages let d’ametlles, e que sia feta amb el millor brou que ages, mit-la dins. E mit-hi formatge entregue e tallat o rallat. Si’t vols, pots-hi metre let de cabres.

Aquí estem un altre any, a les bodes de Ramon Berenguer i Peronella, amb 17 plats historics, els garrins, conills i pollastres rostits a la brasa i el tastet de cigrons amb llet d’ametlles. Penjarem les receptes.

Memorable sopar al local del Sogall, gracies Joan, mentres finalitzem les obres. El Quim ha fet una lassanya artesanal, que era en dos paraules: im-prezionante. L’Albert i el Joan Gaya ens van fer unes mandonguilles amb sepia del mateix nivell. També va ser el primer sopar del Chema, nou soci. Per finalitzar gintonic, guitarra i garrotin …

El mestre d’obres m’ha enviat aquest esquema de la cuina que està preparant. Gracies Toni.