Sopar de socis divendres 17 d’abril de 2015

Publicat el dissabte 18 abril 2015 per Nacho

A cavall entre la modernitat i la tradició. En aquest sopar hi va haver una mica de les dues. Els nostres amics i companys Rafa, Jordi i Toni varen saber fusionar ambdues qualitats perfectament, de tal manera que la transsició entre plats no es feia estranya tot i que cadascun d’ells defensava poderosament la seva modernitat o tradició en cada cas. Així, de primer, els raviolis fets amb pasta wanton i farcits de verduretes i camagrocs amb cruixent d’alga nori i de segon, la tonyina marinada acompanyada de quicos i guacamole, ens varen recordar que estem al segle XXI i que quasi tot es pot fer ja per internet excepte menjar i poques coses més. D’altra banda, el pollastre amb gambes i les postres de tota la vida (Torrades de Santa Teresa dos sabors, llet fregida i tocinito de cielo) ens varen recordar que sense tradició, la modernitat no tindria sentit i per això necessitem de les dues per tirar endavant sense perdre mai de vista d’on venim. Felicitem també al nostre amic i company Ignasi que ens va deixar probar la seva ratafía (la ratafía de l’Ignasi com la coneixem nosaltres) i li dono les gràcies també perquè gràcies a ella he pogut fer aquestes reflexions.

Sopar de socis març de 2015

Publicat el dissabte 21 març 2015 per Nacho

Respon

“Donde hay patrón no manda marinero”. I és que aquesta vegada, els nostres companys Dani, Jordi, Víctor i Nacho varen saber traslladar-nos, amb els aromes i sabors dels seus plats, a una autèntica tasca del port de qualsevol poblet del Mediterrani. D’aquells que pràcticament no en queden, soterrats davall de blocs d’apartaments, hotels i centres comercials. Ben entrada la nit i ja a les postrimeries del segon plat tot just abans de les postres, quasibé es podía sentir la frescor de la brisa del mar i sentir les sirenes dels vaixells que tornen a port, desprès d’una dura i segurament poc productiva jornada. Lo capità Dani ens va captivar amb el seu primer plat: un “menage a trois” de boquerons en tèmpura, calamars a la romana i boquerons marinats. Per llepar-se els dits. Lo “segundo de a bordo” Víctor i lo “sobrecargo” Nacho ens varen sorprendre amb un lluç al forn guarnit amb arros salvatge i regat amb un oli d’allets tendres, panses, pinyons i vinagre de Módena. Ja no quedaven dits per llepar. I així varem arribar a les postres, on lo grumet Jordi ens va convencer a uns quants (als que no ens agraden les lioneses), que les que feia la seva mare i que ara fa ell, sí son bones. Ara, no ens agraden les lioneses excepte les de la mare del Jordi. Només queda donar la benvinguda als nostres dos nous socis: Jordi Sorolla (el de les lioneses famoses) i Xavi Loscos. Bé, a aquest ja li haviem donat, però com és tant majo, li varem donar ahir també.

XIX Aniversari de l’Associació Gastronòmica Lo Tall.

Publicat el diumenge 22 febrer 2015 per Nacho

Respon

Ja hem fet 19 anys, i per cel.lebrar el nostre aniversari ho varem fer de la millor manera que es pot festejar un “cumple”, en família i amb amics. Si la bona companyia va ser lo millor de la vetllada, el lloc no va desmerèixer. L’entorn del Mirador dels Camps Elisis de nit és màgic, amb la Seu Vella il.luminada al fons, el Segre silenciós e inesgotable i el fred, el nostre fred de la plana. Amb tantes sensacions i les emocions a flor de pell, se’ns va oblidar fer la foto de família, però hi varem ser. Els que hi vam anar varem ser benvinguts i els que no varen poder assistir, van ser enyorats de la resta. Snif, snif, … el que escriu s’emociona …

Lo nostro estimat amic i president (per aquest ordre), l’Albert, ens va dirigir unes parauletes de benvinguda i agraïment i acte seguit va començar el sopar, el anar i venir d’entrants, primers, segons, … L’algaravía de coberts i gots, … Comensals, cambrers, … Fumadors, no fumadors, exfumadors, … Vaja, FIESTORRO, FIESTORRO.

Una vegada la gana i la set varen ser satisfetes amb excreix (con creces), el “comando festivalero” format pels nostres amics Iolanda, Dani i Quim, ens varen fer passar una bona estona de riure i xerinola. Ens van sorprendre amb una ingeniosa paròdia del famós concurs “Passalabarra” (altrament dit “Saltalabarra”, “Fotliamblaporra” o “Veteacascala”). Hi va haver tres grups concursant, no van faltar ni els roscos, i tampoc la rivalitat i la polémica. Que si la eñe por aquí, que si la eñe por allá, l’únic equip que va acabar amb claredat va ser precissament el que no va acabar. Dels altres dos equips només agraïr el “señorío” de l’equip justament guanyador, al cedir el primer lloc als seus contrincants, afavorint així l’exempleritat deguda a tots els assistents. Veieu a les fotografíes inserides una mostra gràfica de l’aconteixement, i la gran alegría que es varen portar els guanyadors.

D’altrabanda, el nostre ja citat anteriorment amic i soci (per aquest ordre), Quim, va fer palesa una vegada més la seva gran capacitat de desdoblament, convertint-se en aquesta ocasió en Conde Boira, que acompanyat dels seus habituals músics, germans Labella and company i de la seva filla Carme, van fer ballar tota l’audiència a ritme de garrotín i rock and roll fins ben entrada la nit.

De tot plegat, una petita reflexió. Qualsevol excusa és bona per passar una bona estona amb la família i els amics, i si per per això cal fer del 19 un número rodó, doncs lo fem i punto.

Natxo Bausita, aprenent de periodista.

Carnestoltes 2015: 101 Tallmates.

Publicat el diumenge 15 febrer 2015 per Nacho

Respon

La malèfica Cruel.la De Llopis i els seus dos fills, Lady Cruel.leta i Jason “mataperros”, han decidit renovar el seu vestuari d’hivern i per això han sortit de cacera pels carrers de Lleida. Sí, sí, heu sentit bé: de cacera. Perquè a aquesta malvada familia només els hi agraden els abrics de pell, i no de qualsevol pell. Només la comoditat, suavitat i alhora l’escalfor de la pell dels Tàllmates, poden satisfer els sofisticats gustos dels De Llopis. Ajudats per l’empleat més barroer i sanguinari de la Canera Comarcal, en Charles Vernetti, comença una delirant persecució pels carrers de la capital de la Terraferma. Quan tenien acorralada a tota la patuleia de Tàllmates i estava a punt de produïrse una carnisseria, van aparèixer miraculosament uns altres herois de la nostra aventura, el cuiner “más aclamado por los niños y las niñas” i doctor en Cassola de Tros, don Rubén. La seva recepta més coneguda és la “Cassola de Grey”. No calen explicacions. I el seu ajudant i també doctor en moltes coses, però que ja desvetllarem en properes entregues, don Xavi Loscos. Tot va acabar en una gran disbauxa on no hi va faltar res ni ningú doncs també lo nostro Ajuntament va estar representat il.lustrement en aquesta festa.

Natxo Bautista, aprenent de periodista.