Sopar de socis divendres 15 de maig de 2015

                Cuando nuestro amigo y compañero Panta se calza el delantal blanco de cocinero todo a su alrededor se transforma. La cocina se torna laboratorio, las sartenes tubos de ensayo, los fogones mecheros Bunsen,  aparecen matraces y probetas por doquier y a nosotros, sus amigos e invitados, nos salen bigotes y patas de conejillos de indias, ansiosos de que experimente con nosotros, que nos de a probar sus fórmulas magistrales. Estamos entregados. Haz con nosotros lo que quieras, científico loco. Y él, inmerso en su papel de sabio inventor no deja de decantar, cristalizar, sedimentar, centrifugar, ionizar, filtrar, evaporar, esferificar, coagular, flocular, … en definitiva hacer de la encimera el altar de la cocina del átomo y la molécula.

                El resultado de todo esa orgía físico-química es una mesa servida con platos atrevidos e innovadores. No sería de extrañar que sus nombres contuvieran hidróxidos y peróxidos pero al final no es así. Él nos lo explica con simpatía y temple, como si aquí no hubiera pasado nada. No le cuesta decir “coca homenaje a l’horta de Lleida con aceite de arbequina esferificado”, o “salmón con cerezas y huevas en lecho de ajo negro”, o “colajet deconstruido”.  No le cuesta porque él domina la técnica, es el puto amo de la cocina molecular. Y nosotros, después de escucharlo atónitos, miramos nuestro plato y probamos, … y probamos, … y probamos, … y probamos …

                Totes aquestes receptes i moltes més  ja es poden consultar una miqueta més abaix, on diu “eines pels socis”. Si cliqueu a “Receptari dels sopars de socis” s’obrirà una altra plana on s’hi aniran penjant. El cercador funciona. Que les disfruteu.

Sopar de socis divendres 17 d’abril de 2015

A cavall entre la modernitat i la tradició. En aquest sopar hi va haver una mica de les dues. Els nostres amics i companys Rafa, Jordi i Toni varen saber fusionar ambdues qualitats perfectament, de tal manera que la transsició entre plats no es feia estranya tot i que cadascun d’ells defensava poderosament la seva modernitat o tradició en cada cas. Així, de primer, els raviolis fets amb pasta wanton i farcits de verduretes i camagrocs amb cruixent d’alga nori i de segon, la tonyina marinada acompanyada de quicos i guacamole, ens varen recordar que estem al segle XXI i que quasi tot es pot fer ja per internet excepte menjar i poques coses més. D’altra banda, el pollastre amb gambes i les postres de tota la vida (Torrades de Santa Teresa dos sabors, llet fregida i tocinito de cielo) ens varen recordar que sense tradició, la modernitat no tindria sentit i per això necessitem de les dues per tirar endavant sense perdre mai de vista d’on venim. Felicitem també al nostre amic i company Ignasi que ens va deixar probar la seva ratafía (la ratafía de l’Ignasi com la coneixem nosaltres) i li dono les gràcies també perquè gràcies a ella he pogut fer aquestes reflexions.

XIX Aniversari de l’Associació Gastronòmica Lo Tall.

Ja hem fet 19 anys, i per cel.lebrar el nostre aniversari ho varem fer de la millor manera que es pot festejar un “cumple”, en família i amb amics. Si la bona companyia va ser lo millor de la vetllada, el lloc no va desmerèixer. L’entorn del Mirador dels Camps Elisis de nit és màgic, amb la Seu Vella il.luminada al fons, el Segre silenciós e inesgotable i el fred, el nostre fred de la plana. Amb tantes sensacions i les emocions a flor de pell, se’ns va oblidar fer la foto de família, però hi varem ser. Els que hi vam anar varem ser benvinguts i els que no varen poder assistir, van ser enyorats de la resta. Snif, snif, … el que escriu s’emociona …

Lo nostro estimat amic i president (per aquest ordre), l’Albert, ens va dirigir unes parauletes de benvinguda i agraïment i acte seguit va començar el sopar, el anar i venir d’entrants, primers, segons, … L’algaravía de coberts i gots, … Comensals, cambrers, … Fumadors, no fumadors, exfumadors, … Vaja, FIESTORRO, FIESTORRO.

Una vegada la gana i la set varen ser satisfetes amb excreix (con creces), el “comando festivalero” format pels nostres amics Iolanda, Dani i Quim, ens varen fer passar una bona estona de riure i xerinola. Ens van sorprendre amb una ingeniosa paròdia del famós concurs “Passalabarra” (altrament dit “Saltalabarra”, “Fotliamblaporra” o “Veteacascala”). Hi va haver tres grups concursant, no van faltar ni els roscos, i tampoc la rivalitat i la polémica. Que si la eñe por aquí, que si la eñe por allá, l’únic equip que va acabar amb claredat va ser precissament el que no va acabar. Dels altres dos equips només agraïr el “señorío” de l’equip justament  guanyador, al cedir el primer lloc als seus contrincants, afavorint així l’exempleritat deguda a tots els assistents. Veieu a les fotografíes inserides una mostra gràfica de l’aconteixement, i la gran alegría que es varen portar els guanyadors.

D’altrabanda, el nostre ja citat anteriorment amic i soci (per aquest ordre), Quim, va fer palesa una vegada més la seva gran capacitat de desdoblament, convertint-se en aquesta ocasió en Conde Boira, que acompanyat dels seus habituals músics, germans Labella and company i de la seva filla Carme, van fer ballar tota l’audiència a ritme de garrotín i rock and roll fins ben entrada la nit.

De tot plegat, una petita reflexió. Qualsevol excusa és bona per passar una bona estona amb la família i els amics, i si per per això cal fer del 19 un número rodó, doncs lo fem i punto.

Natxo Bausita, aprenent de periodista.

Sopar de Setembre

No vam ser massa gent a sopar, i com que la padrina ens va ensenyar que no es pot fer malbé el menjar  (si vingues una altra geurrra…), vam tindre que repetir tots dos cops de “xabalínet” (jove senglar muntanyenc), i alguns van repetir de culant i tot … i de la pasta sarda de primer plat que ens va preparar el Quim no en va quedar ni per fer la foto.
Detall de l'estofat de xabalínet

Detall de l'estofat de xabalínet

Culant cassolà amb gelat

Culant cassolà amb gelat

Sobretaula del Setembre

Sobretaula del Setembre