Filet a la Wellington

Filet a la Wellington Avui hem abusat descaradament d’un aspirant a soci de “Lo Tall“. L’aspirant Josep Cabrera ens ha obsequiat a la colla dels divendres amb un fantàstic filet a la Wellington. El vi era realment bo, un Abadia Retuerta, a càrrec del Jose de Copaga. (Jose, dale gracias a tu amigo). Com a recompensa final, no ens ha quedat mes remei que avalar al Josep Cabrera com a aspirant a soci.

Ingredients per 4 persones

  • 800 grams de filet de porc o de bou
  • 500 grams de massa de pasta fullada (hojaldre)
  • 150 gr. de xampinyons nets
  • 1 llauna de foie gras no gaire gran
  • 1 ceba
  • 1 copeta de porto, xerès o brandi suau
  • Una mica d’oli o de mantequilla
  • 1 rovell d’ou
  • Sal i pebre

Preparació

  1. Descongelem la massa de pasta fullada.
  2. Tallem la ceba ben petita i la la posem a coure fins que estigui daurada, hi afegim els xampinyons a trocets ben petits, fins que perdin el liquid. En aquest punt posarem la copeta de xerès, porto o be un xorret de brandi, i ho farem reduir una mica.
  3. Salpebrem el filet i el rostim una mica per totes bandes amb l’oli o amb la mantequilla, i reservem.
  4. Afegim el foie gras i unes boletes de mantequilla a la ceba amb xampinyons, i en fem un puré tot plegat, amb una forquilla.
    Hi ha gent que també hi posa trufa picada.
  5. Estenem la massa de pasta fullada sobre una base enfarinada, per que no s’enganxi, i a sobre hi posem la meitat del puré de xampinyons.
  6. Hi col·loquem a sobre el filet, el cobrim amb la resta del puré de xampinyons, i l’emboliquem amb la massa de full, segellant be les costures.
  7. Pintem el farcell amb el rovell d’ou, i el posem al forn, sobre una safata humida, fins que estigui daurat (10 o 15 minuts). El deixarem reposar de 5 a 10 minuts abans de tallar-lo.
  8. Es recomana servir-lo acompanyat de salsa demi-glacé (reducció de xerès, porto, escalunyes i fons fosc …)

Bon profit.

Arròs caldós de llamàntol

Aquest divendres va venir de Madrid el nostre amic, i fundador d’aquesta casa, el Vicente Armengol. Uns quants “poca feina – ronda calles” vam fer un sopar per celebrar-ho, amb un arroset caldós de llamàntol. Com que nomes volíem els caps i les potes dels llamàntols per fer el fumet, vam fer un dinar (amb el clan dels divendres) i ens vam fotre les cues, catorze si no vaig contar malament. Adjunto foto del fumet, d’arròs no en va quedar ni una cullerada.

El fumet de llamàntol