Un any més i gràcies a que les nostres costes son properes a les rutes migratòries de les tonyines i a la falta de profesionalitat d’algun patró de vaixell japonés que no va estar a l’alçada de les circumstàncies, a la nostra Associació hem pogut gaudir de les excelències de la carn d’aquest magnífic peix. I és que varem fer conserva, 80 kgs. noi, que es diuen aviat.

I com no podía ser d’una altra manera, la jornada es va iniciar amb una de les nostres tertúlies, com sempre, carregades de controversia: és tonyina o bonítol?

Gràcies al treball en equip i el nostre esperit entusiasta de fer plegats, ens en varem sortir prou bé. Dinaret en familia i botifarra inclosa, la jornada va acabar com sempre acaben aquestes coses, amb tertúlia carregada de controversia: Havia d’haver-se fet l’harakiri el patró japonés del vaixell que va deixar escapar la nostra tonyina?