Sopar de socis divendres 17 de juliol 2015

Una més de les mil i una nits que ens anem reunint i ens reunirem els quaranta lladres a la nostra cova. Aquesta vegada erem menys dels habituals, però amb aquestes onades de calors saharianes , temporada de vacances, etc, etc, … quasi queda explicat. Sí que hi era Jafar (el de la perilla), l’etern enemic d’Aladino (el del mig), aliat com sempre amb el geni de la lámpara (se li veu a la cara que és un geni). I com passa al conte, no es van deixar ni la lámpara mágica. Si coi, aquella que frotes i et surt el geni i et concedeix tres desitjos. Doncs aquella, encara que aquesta vegada una mica més allargada i molt moderna (ara funciona amb gas), però brillant com l’argent. I l’Aladino la va frotar i frotar fins quasi desgastar la seva lluentor, i finalment va sortir el geni i figura i li va concedir tres desitjos. L’Aladino, què és una mica ladino, li va dir que en un altre moment li hagués demanat sexe, drogues i rock and roll (no necessàriament per aquest ordre perquè l’Aladino ja està una mica gran), però que com aquella nit tenia convidats a uns quants dels lladres de la banda, li anava millor que com a primer desig li preparés el sopar, el segon desig seria sexe, i el tercer una tablet (la droga del moment). Lo de rock and roll ja ho portava bé darrerament. El geni, com a bon català i bon administrador, va dir que cada plat un desig. Així que li faria un sopar complert i que el sexe li demanés al Ratoncito Pérez i la tablet als Reis. El primer desig va ser un plat de musclos a la Normanda, amb una salseta de betxamel amb ametlles que tots varem acabar menjant amb cullera. El segon va ser un bacallà confitat amb tres textures de samfaina. Per cert, que una de les textures la varen haver de fer amb la lampareta mágica donada la seva complexitat perquè el geni no sabia com fer-la si no era aixina. I el tercer i darrer desig varen ser unesa peres de Lleida confitades i banyades amb reducció de vinagre de Xerés, un postre sorprenent i alhora agossarat que va donar que parlar durant una bona estona. Al cap i a la fí, una gran vetllada, una bona companyia i una gran tertúlia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *