Bon nadal a totes i tots. Els nostres amics i socis (sempre per aquest ordre) Joan, Andrés i Víctor, ens varen cuinar un menú típic d’aquestes dates. No diré el nom del plat aquesta vegada, perquè atenent a la saviesa del tradicionari popular, la meva autoritat queda sotmesa a la mera transcripció. (Hey, però només aquesta vegada, eh?).

– No li diguis cigró que no el tinguis al sarró.
– Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d’un pam.
– A la sopa del convent tant ni mengen vint com cent.
– A qui no vol caldo, dues tasses.
– Al que no li agrada una escudella bona, no és home ni dona.
– Amb escudella i bon vi no et fassi por de morir.
– Escudella que vull massa tard, carabassa.
– Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam.
– Per un cigró no es perd l’escudella.
– La casa ben regida, al migdia escudella i al vespre amanida.
– Escudella que no has de menjar, deixa-la cremar.
– De la ma a la boca, se porta la sopa.
– El brou i el casament, en calent.
– El qui sopa sopa, es pensa que sopa i no sopa.
– Gallina vella fa bon caldo.
– Cuando la burra vuela bajo es que hace un frio del carajo.

Ho sento, no m’he pogut reprimir.