Si vols fer crepes de pasta, se fan axí: vós aurets molt grex de porc fus, e lo greix si de porc fresch; e si bé s’és un poc salprès, no y fa res. Lo grex matets en una casola per fondre e, axí con se fondrà, si’l colarets en guissa que sia així net com holi.
La pasta de les crespes se fa axí: vós aurets farina pessada pus blanqua que vós pusquats trobar; puys aurets hous segons la quanditat que vós volrets fer de les crespes e, debatrets los hous. E quant seran ben debatuts, mesclar-hi-ets, a poc a poc, la farina, en guissa que no fassa gromihons (grumolls). E fets la pasta tan clara que pusqua pessar espertament (fàcilment/ràpidament) per una bromadora (escumadora). E aurets del lart tanta quanditat que, quax qui vol fer bunyols, ne sia plena la casola. E posarets la casola al foc del carbó ho de brases, en guissa que no y aya flamada. E quan bolirà lo lart, prenets la bromadora e possats-la sobre la casola mig pam en alt. E amb una lossa vós pendrets dels hous qui són mesclats amb la farina, e gitarets-ne sobre la bromadora; e segons que la volrets gran, vós n’i gitarets. E ayustats la pasta qui coura en la casola, per so que la crespa vengua redona. E quant serà colorada la una part, girats-la de l’laltra part; e quant conaxarets que sia colorada de l’altra part e sia cuyta, treyts-le’n amb la bromadora o amb dos paletes de fust amples. E en guissa tenits la crespa sobre al casola, que lo grex ne pusqua exir. E anans que sia reffredade, ayats sucre blanc ras e salgats-na (empolvoreu) tota la crespa; e fets-ne telladors. E podets-ne fer aytantes con si eren bunyols; con la una n’aurets treta, que hi metats l’altra.
Aquest menjar se dóna a la dereria de tots altres menjars, e done’s en senblant de formatge.

Pardius, si les donats en ast, sien enlardades bé; mas ans que les enlardets sien enregaedes. E fet-los poriola de vi e de seba escaldade e de sal, tot mesclat. Sia bé picada la ceba en la sal. E quant seran cuytes les perdius e les menyarets, remullats-les dins la puriola, axí’s mengen.

Si vols aperellar cigrons tendres amb llet d’amelles, se fa així: prin los cigrons, e renta’ls bé. E ages let de amelles, e mit-los a coura amb la llet e amb oli e sal, e mit-hi ceba escaldade amb aigua bullent. E quant deuran ésser cuyts, mit-hi julivert e alfàbegua e moradux e d’altres bones espícies, e un poc de gingebre e de gras. E quant hi metràs los cigrons, sien levats amb aigua calda, que tentost són cuits.

Si vols fer panades d’auçells ho de perdius amb ceba, pren una ceba, la pus gran que tròpies, e mit-les dins, segons que vigares te serà; e mit-hi los oçells o perdius o qualque volateria (animals de ploma comestibles). E ages llaunes de carnsalada grassa e magra, e mit-ne per lo sòl de la ceba e los costats. Aprés ages de bones espècies, que metas amb los auçells:; mit-hi clavells e canyella entrega e sucre blanch. E puys torna-y la cobertora de la ceba. Aprés ages estopa e enbolca-lo’n bé, en guisa que no vaga res. E puys posa-la en lo alar, ben calt. E gita-hi cendra morta e calda, e aprés ages molt caliu que gits desús; e mit-n’i tant tro que’t sia vigares que sia cuyta. E si la trobes leugera és cuyta, e si n·o és torna-la sobre un och de caliu o de breseret ben viu.

Si vols fer espinachs sens aygua, pren los pesinachs et denga’ls bé, e puys lava’ls e fe’n dos o tres troços. E ages una olla, e mit-hi una losada d’oli, o segons que seran aquells a qui n’auràs a dar. E puys prem-los bé e mit-los en la olla, e mit-hi un poch de sal en guisa que no n’i age massa entrò que sían fusos; e estrigolat-los (capoleu-los bé).